La piel muda

Des d'un llit d'hospital on està enclaustrat després de patir un infart cerebral, el narrador de La pell muda, un descregut galerista, rememora el turbulent passat turmentat per la necessitat de donar un sentit al seu enclaustrament. Convertit en una mena d'objecte llançat a l'abocador (d'objet trouvé), només aspira a redimir-se a través de l'art, per la qual cosa concep el pla de convertir-se ell mateix en obra d'art, en l'objecte d'una performance esgarrifosa que ha de constituir la seva terrible venjança contra si mateix i contra el món.