La nostalgia de la Mujer Anfibio

L'anciana Lluita està a punt de morir assassinada pel seu marit davant de la mirada atònita de la seva néta. L'origen de la rancúnia acumulada durant dècades es remunta a la matinada del 2 de gener de 1921. La jove Lluita va viure el naufragi del vapor Santa Isabel a la bocana de la ria d'Arousa, davant de l'illa de Sálvora. Mentre els homes celebraven l'arribada de l'any nou, les dones s'enfrontaven soles al rescat dels nàufrags llançant-se al mar amb les dornes. Van ser considerades heroïnes, però també es van sentir rumors sobre comportaments no tan èpics, en què convivien la cobdícia i el pillatge. Aquella nit Lluita va anar a la platja vestida de núvia: arrossegava la seva llarga cabellera, i va deixar que la confusió la conduís davant un nàufrag nu però tocat amb un barret de copa. Qui era? Un músic anglès o l'encarnació del diable? Per què Lluita va acabar nua com ell? El que va passar aquell dia marcarà la seva vida, la de la seva filla i també la de la seva néta.