La Navidad de los lobos

El món canviava ràpid, implacable i verinós. El món començava a olorar diferent, i el lloc del qual tots ells venien era de la nit al dia un llogaret enfonsat en el passat, un llogaret de cases esquerdades i amb les parets menjades per una enfiladissa furiosa. Els joves eren de sobte vells, els vells encara eren més vells, les esglésies semblaven garatges, els bars es feien d'alumini, de formica i s'il·luminaven amb fluorescents, i tot déu fumava un tabac ros d'una olor pestilent fogonejada per l'olor pestilent de la clorofil·la mastegada. Ara que molts estan morts sento que algú ha esborrat qualsevol resta, qualsevol empremta que ens condueixi cap a l'origen de tot, i mentre jo segueixo tancat en aquest departament buit, esperant que de manera inevitable es produeixi un tall de llum, esperant que els colors del món exterior concloguin el seu itinerari cap al no res definitiu.