La música (pop) y nosotros

Aquest és un llibre sobre la felicitat que és saber escoltar música, voler escoltar música, haver d'escoltar música. Tot això va de gustos, de coneixement i de passió, però en definitiva de gust. Va de fer per voler i de voler sense poder evitar-ho. La música és molt més que art. I en ser art és cultura. I en ser cultura és una eina de comunicació emocional que contribueix a la construcció social de la realitat. No és un art fora del temps, és expressió de l'esperit d'una època en un context social determinat. La música ens permet conèixer-nos entre nosaltres i comprendre el nostre entorn. És una part essencial de la realitat. De la realitat social. El meu assaig sobre les emocions imprescindibles que la música ens procura avui dia està escrit des de la meva literària visió d'un fenomen fabulós i des de la meva capacitat analítica com a historiador. Per mi (i per a molts que senten i pensen de manera molt semblant a la meva) la música i el que crec que suposa encara escoltar-la, estimar-la, considerar-la. I la música del llibre, sí, és la música pop. Essencialment.