La mujer zorro y el doctor Shimamura

Durant l'estiu de 1891, el jove doctor Shimamura és enviat a una expedició al remot interior del Japó. Han arribat informes a Kyoto que parlen de poblats perduts a les muntanyes en què certes dones han estat posseïdes presumptament per esperits de guineus. Al principi, Shimamura es mostra escèptic, fins que coneix Kiyo, una "bellesa florent" els símptomes dels quals (udols, recargolaments, i una forma guineu lliscant sinuosament sota la seva pell) s'ajusten més al folklore que a qualsevol diagnòstic recollit en els llibres de text. Tot i això, al metge li passa una cosa transformadora: a partir d'aquell moment, pateix una febre crònica i les dones se senten atretes cap a ell com arnes a la flama. Enviat a Europa pel govern japonès, armat amb una carpeta de gravats pornogràfics en cas que necessiti "jugar la carta oriental", Shimamura coneixerà els apòstols de la psiquiatria moderna: Charcot, Tourette, Binet, Breuer, Freud. I tractarà que la ciència exorcici les preguntes persistents plantejades per "la princesa guineu de Shimane".