La mente diáfana

La mente diáfana recorre més de dos mil anys d?història del pensament del país hindú. Partint de l'època vèdica, comença un viatge que transita per les tradicions filosòfiques índies més importants, com les upanisad o el samkhya, en què s'analitza el seu dogma i les empremtes filosòfiques que deixen en altres pensaments que es van desenvolupant al llarg de la història. El recorregut treu el cap als grans mites i símbols de la devoció hindú per endinsar-nos en les seves formes de vida i institucions socials; dialoga amb escèptics, materialistes i nihilistes, que preparen el terreny als dos grans corrents de pensament heterodox: el budisme i el jainisme; passa pels atomistes i el realisme lògic del nyaya; i arriba al final amb una síntesi del vedanta i el shivaisme del Caixmir, que tanquen aquesta travessia per la història del pensament hindú. Tot aquest camí filosòfic intenta posar de manifest una idea dominant del pensament indi: 'la cultura mental'. Aquesta idea, que a Occident es va tractar de rescatar amb poc èxit, postula una correspondència entre l'ordre del pensament i l'ordre còsmic, és a dir, entre el que passa al cap i el que passa allà fora, on la ment és capaç de desdoblar-se i els seus hàbits acaben decidint el destí de l'individu. A partir de la història del pensament indi i aquesta idea predominant, Juan Arnau analitza els ingredients fonamentals de tota gran filosofia i aconsegueix apropar a Occident el llegat més valuós de l'Índia.