La memoria del alambre

Què passa quan la mare de la que va ser la teva millor amiga reapareix al cap de vint-i-cinc anys per preguntar-te què portava la seva filla en una butxaca de la jaqueta el dia que la va atropellar un tren? És el que passa a la narradora d'aquesta història profunda i trepidant. I a partir d'aquell primer enigmàtic i dolorós email, comença a furgar a la memòria per recuperar l'adolescent que va ser, a la parella d'amigues que formava amb Carla, dues joves intrèpides que volien viure molt ràpid. Recorda llavors el liceu on estudiaven, i les seves incursions als billars i les discoteques d'una València de finals dels anys vuitanta. Una època en què la música encara importava, i els paisatges sonors eren el conductor d'emocions més potent, l'últim hàbitat de l'adolescència. Al fil de la conversa amb la mare de la seva amiga, la narradora reconstrueix la seva pròpia memòria fins a arribar a la ruta del bakalau, on la mort de la melodia coincideix amb la de la pròpia innocència.