La memoria de la fotografía

Si ens prenem seriosament el paper de la fotografia en la cultura contemporània com a estructura bàsica de la major part de les imatges que veiem, descobrirem que el seu calat no ha deixat d'augmentar des de la providencial aparició històrica del daguerreotip al segle XIX. Ja en aquest origen semblava destinada a comparèixer davant la Història com a artefacte llargament esperat. Però les seves conseqüències superarien amb escreix les expectatives dels més optimistes testimonis del seu temps. Per això, en aquest llibre, entenem la fotografia com un artefacte complex que travessa tres segles i se situa entre la seva dimensió històrica, la seva condició de document i el seu alt contingut de ficció. Aquesta combinació única d'elements prestats, de coses vistes i d'imatges anteriors la fan portadora d'una memòria pròpia, una memòria de les imatges que marca un nou escenari antropològic en què estem tan immersos que amb prou feines podem portar a el pla de la consciència. La memòria de la fotografia és gairebé més important que la seva història com a artefacte, per això, en aquest llibre, recorrem els seus avatars des de la perspectiva de la nostra relació amb aquest fenomen tan enigmàtic que és la imatge.