La mecedora de Beckett

Samuel Beckett va estrenar el 1981 Rockaby, un dels seus monòlegs per a dones més intensos. En aquest drama, una envellida dona roman asseguda en un balancí, un recurs reiterat en les seves obres i de fèrtil simbolisme -senectut, assossec, pas del temps, somni, ritme, batec...- Posem que és el mateix Beckett qui es balanceja en el seu balancí i qui, des de dins i des de fora de si mateix, en una dislocada alteritat i qüestionant el sistema de representació del llenguatge, ens parla de la impossibilitat de tota temptativa de comunicació verbal, del fallit de les nostres percepcions i de la defunció de la esperança, tota una poètica del silenci i d'aquell credo estètic del fracassa millor que va enunciar a la seva obra Rumbo a pitjor (1983). Aquest volum no és un assaig acadèmic ni ho pretén. L'autor té prou pudor per manifestar que res substancial sabria afegir al que és molt dit i escrit, tot un diluvi crític, sobre l'obra de l'irrepetible autor irlandès, un creador de perenne vitalitat que va saber descolonitzar el llenguatge, tornar a les paraules la seva puresa germinal alhora que el seu desolador silenci, i mostrar-nos, des d'una torbadora perplexitat, fins i tot mitjançant una llengua aliena, la incomunicabilitat tràgica, no exempta de tendresa, humor i paròdia, de l'ésser humà.