La más recóndita memoria de los hombres

1938: l'escriptor africà T. C Elimane, al que anomenaven "el Rimbaud negre", publica una novel·la titulada El laberint de l'inhumà. Esclata la polèmica, se l'acusa de plagi, s'hi arma un gran escàndol, l'autor desapareix i la seva obra es converteix en un llibre maleït. 2018: el jove escriptor africà resident a París Diégane Latyr Faye descobreix la novel·la perduda i decideix indagar sobre l'autor desaparegut. Estirant diversos fils, amb l'ajuda d'una dona enigmàtica que guarda molts secrets i d'un grup de joves escriptors africans que beuen, estimen i escriuen amb desaforament, el protagonista s'embarca en un viatge a la recerca d'un mite i potser també de si mateix mateix. Les pistes el porten al Buenos Aires de la revista Sud, Gombrowicz i Sabato, a dos bessons, a suposats actes de bruixeria, a un home dividit entre dues cultures, a fantasmes del passat i fantasmes del present. Què va ser d'Elimane? Què s'ocultava després de l'escàndol que va enfonsar la carrera? Qui era en realitat aquell escriptor que va brillar i va desaparèixer com una estrella fugaç?