La manufactura de la muerte

El 1896, als trenta-cinc anys, Henry Howard Holmes, el primer assassí en sèrie dels Estats Units, es va declarar culpable de desenes de crims (els historiadors pensen que van ser centenars, gairebé tots perpetrats contra dones). Per dur-los a terme, va construir a Chicago un hotel equipat amb les darreres innovacions tecnològiques. Aquell edifici colossal, adjacent amb un dels escorxadors més sofisticats del món, s'hi inspirava, però millorant-lo notablement. Era una fàbrica de la mort, una gran màquina arquitectònica que gestionava tot el procés: la preparació de la matança, l'aïllament de la víctima, el mateix assassinat i l'eliminació del cadàver. Aquell hotel va ser una obra mestra del "disseny domèstic", un sistema que, encara que costi admetre-ho, encaixa a la perfecció en el projecte funcionalista de l'art modern i en la destinació productivista a què s'adhereix la nostra societat.