La luz que fuimos

Còrdova, 1009. El poble de la que aleshores era la capital del món es va aixecar en armes contra la tirania dels fills d'Almanzor, recolzada per mercenaris i integristes. Aquesta rebel·lió no fou fruit d'un malestar sobtat, sinó el corol·lari d'un moviment planificat i gestat a la clandestinitat per una mena d'assemblea o consell. Aquella revolució vertebraria en el pla polític la societat, donant lloc a la creació d'un exèrcit propi i integrant-se al govern naixent. Però l'afany dels partidaris de la dictadura per recobrar el poder i la resistència del poble de Còrdova a perdre'l van desembocar en una guerra civil llarga i cruenta, que malmetria la grandiositat de Medina Azahira, de Medina Azahara i del mateix califat omeia, amb la proclamació de la república el 1031. Res en el futur tornaria a ser com abans.