La infancia del mundo

El protagonista d'aquesta història no entén el significat de les paraules "hivern", "fred" o "neu" perquè mai no ha experimentat els fenòmens que descriuen. Som a Victorica, província de La Pampa argentina, en dates posteriors a 2197, any en què es fonen els últims gels antàrtics i sobrevé una catàstrofe climàtica sense precedents, que transforma radicalment el paisatge de la regió en un Carib Pampeano. En aquest context, el nen dengue, el protagonista, portador d'aquest virus; un mosquit humanoide l'aspecte del qual monstruós no només el converteix en carn de canó per als seus companys de classe -comandats per un tirà anomenat el Dolç-, sinó que també provoca el menyspreu de la seva pròpia mare. Un altre dels efectes sorprenents del desglaç és l'aparició d'unes poderoses pedretes telepàtiques provinents de les entranyes terrestres que semblen recuperar la saviesa de la infància del món, amb què el Dolç i el seu germà contrabandegen. Però aquest "immón món", segons les paraules d'Aurora Venturini al començament de la novel·la, es veu amenaçat per una crisi socioambiental que es transforma en font d'especulació financera, alhora que una multinacional d'enginyeria planetària promet adequar les geografies de l'Antàrtida Argentina, Mart, Júpiter i els seus satèl·lits a les exigències del turisme internacional. Si el capitalisme ha destrossat la natura, pot reutilitzar els seus mètodes per reconstruir-la? Potser la realitat virtual que se'ls ofereix als personatges al videojoc Cristians vs. Indis és més vivible que les seves vides?