La guerra carlista

El 1872 Carles de Borbó i Àustria-Est, anomenat Carles VII pels seus adeptes, va entrar a Espanya per posar-se al capdavant de les partides revoltades contra el rei Amadeu de Savoia, donant inici a la tercera guerra carlina. Tot i que la incursió va ser un fracàs, la proclamació de la Primera República el 1873 va donar ales als seus partidaris i el conflicte es va estendre per tot el nord de la península; no va concloure fins a 1876 amb la victòria de les tropes del nou rei Alfons XII. Valle-Inclán, de família carlina i durant molts anys defensor de "la Causa", hi va dedicar entre 1908 i 1910 tres novel·les breus -Els croats de la causa, La resplendor de la guerra i Gerifalts d'antany- i dos relats -Una tertúlia d'antany i La cort de Estella- on va voler representar la guerra en tota la seva complexitat, partint del protagonisme del poble. Amb una formidable documentació, va barrejar personatges històrics i ficticis que, de vegades "llops", de vegades "nens", destil·len "la ingènua i bàrbara fragància d'un cantar de gesta": guerrillers fanàtics o cauts, militars lleials o indolents, nobles a decadència, captaires heroics... El curs de la guerra, irreductible a una línia cronològica convencional, es reflecteix a través d'una narrativa que assaja una nova i moderna -gairebé avantguardista- forma èpica, basada en allò múltiple i fragmentari i aliena a tota conclusió. Llegit avui, el cicle de La guerra carlina, que aquí presentem en una nova edició a càrrec d'Ignacio Echevarría, és revelador perquè ofereix a més un quadre històric de l'Espanya tradicionalista que arriba als nostres dies.