La gran evasión española

El maig de 1938, al voltant de 2.500 homes s'amuntegaven a les brigades del penal del fort de Sant Cristòfol (Navarra). Entre els reclusos hi havia presos polítics i presoners de guerra que vivien en condicions infrahumanes i sota permanent amenaça de tortura o execució. El diumenge 22 de maig d'aquell any, el calendari marcava la festa de santa Rita, patrona dels impossibles, quan 795 van aconseguir escapar-se de la històrica fortalesa. Aquesta gran evasió republicana no va ser una fugida improvisada i va provocar un enorme impacte a les autoritats franquistes. Davant la idea que, en plena Guerra Civil, "un grapat de presos desnodrits i apallissats" prengués una de les presons més segures de l'Espanya franquista, aquestes van ordenar una ferotge cacera dels fugats en què van participar soldats, guàrdies civils, carlins , falangistes i civils. Només tres van aconseguir arribar a França. 206 van ser assassinats, altres catorze van ser executats posteriorment i els altres, reingressats en el propi fort de San Cristóbal, on altres 46 moririen en els propers anys. Eren els herois d'una fugida històrica i sense precedents que va quedar silenciada.