La gota de sangre

Emilia Pardo Bazán es va avançar a totes les grans dames del noir i va ser pionera al nostre país en el cultiu de la literatura detectivesca: abans de la publicació de La gota de sang el 1911, no hi havia a Espanya cap referent d'un gènere que ja triomfava en altres latituds. Com encertadament assenyala Alicia Giménez Bartlett al pròleg a aquesta edició: "Sens dubte el traç principal d'aquest text és l'originalitat. Ens trobem davant d'una senyora Emilia que subverteix tots i cadascun dels estereotips del gènere. Se les compon perquè el detectiu ocasional sigui alhora un sospitós de cara als agents de la llei: policies i jutges, però no només això: suplanta la policia, els dóna ordres, els escamoteja informació i és ell qui imposa el ritme i les pauses de les indagacions Finalment, sense despentinar-se gaire, pren les regnes de la investigació, hi participa activament i, d'amagat dels agents de l'ordre, resol el crim Justament en la resolució del crim és quan l'autora executa la pirueta més cridanera. Resolució del cas implica detenció del culpable? No penso esbudellar-los el desenllaç. Només els diré que, tal com és prescriptiu, tot quadra i, a la seva manera, la justícia resplendeix".