La extraordinaria historia del rey Jaime I el Conquistador

Alguns dels seus contemporanis el van anomenar Jacobo l'Afortunat, un títol que retrata la prodigalitat amb què ho va dispensar la providència, però la història, que acaba recollint tant les proeses com les misèries humanes, ha preferit recordar-ho amb el nom de Jaume el Conqueridor. Tots dos apel·latius delaten la personalitat d'un home extraordinari. Tot i les múltiples adversitats que van jalonar la seva vida, en els moments decisius Jaume va ser sempre un personatge afavorit per la fortuna. Poetes, joglars i trobadors van celebrar les seves conquestes militars i els seus llançaments amorosos, que van ser molts i molt notables. Els relats que han arribat fins a nosaltres coincideixen en els punts essencials: Jaume va ser un home estimat pels seus súbdits, envejat per nobles i cavallers i temut pels enemics; però tots, sense excepció, ho van respectar. Va ser també un ésser humà d'enormes contrastos, com ho solen ser els grans personatges de la història. El seu caràcter templer, forjat a l'austeritat, xocava amb la passió que posava a cadascuna de les empreses que escometia. D'altra banda, el seu orgull i la seva bel·ligerància no van entelar mai el seu alt sentit de la justícia, la seva extremada honestedat i la seva proverbial benevolència. El vent dels anys transcorreguts no ha pogut esborrar les empremtes. Les empremtes d'un home en la trajectòria del qual s'entrecreuen la realitat i la llegenda.