La especie espiritual

Certa facció d'intel·lectuals prediu la desaparició de la religió i la fi de la fe des, almenys, del segle XVIII. Si les darreres prediccions en aquest sentit fossin correctes, serien les primeres a ser-ho. La gran majoria de la població mundial és religiosa. Hi ha evidències que les persones religioses són més felices, més altruistes i cooperatives (almenys amb els seus coreligionaris) i més saludables que les que no tenen fe. Melvin Konner, brillant antropòleg, examina la naturalesa de la religiositat i com aquesta dóna forma i beneficia la humanitat. Aquest llibre és la resposta d'un científic als atacs a la fe d'alguns autors i filòsofs, una ferma reprimenda als Quatre Genets: Richard Dawkins, Daniel Dennett, Sam Harris i Christopher Hitchens, coneguts per escriure sobre la religió com una cosa irracional i finalment perjudicial. Konner, criat com a jueu ortodox però que ha viscut la seva vida adulta sense tanta fe, explora la psicologia, el desenvolupament, la ciència del cervell, l'evolució i fins i tot la genètica dels variats impulsos religiosos que experimentem com a espècie. En concedir que la fe no és per a tothom, veu les persones religioses amb una mirada comprensiva. La seva pròpia educació, el seu aprenentatge de les diverses religions (com la dels boiximans) i la seva amistat amb persones de les religions cristiana, budista, hindú, musulmana i altres han modelat la seva perspectiva. Konner argumenta que la religió fa tant bé com dany indubtable, i que almenys per a una gran part de la Humanitat, la creença en allò invisible no pot ni ha de desaparèixer.