La España que tanto quisimos

A mig camí entre l'assaig d'idees i la memòria personal, Víctor Gómez Pin reflexiona, amb valentia i lucidesa no exemptes de nostàlgia, sobre una Espanya alhora real i imaginada, encara que mai imaginària. Una idea de país capaç d'unir la defensa indestructible de la seva varietat cultural i lingüística amb l'assumpció d'un llegat ibèric comú. Una terra afirmativa "sinònim -en paraules de l'autor- d'existència en comunitat, lliure, lúcida, solidària a la desgràcia, commoguda a la celebració i profundament civilitzada". Gómez Pin s'enfronta sense complexos ni mitges tintes a alguns dels grans debats encara per tancar de la nostra història: la pèrdua del sentiment d'arrelament de molts espanyols, la lluita entre llengües i territoris (amb la seva darrera i terrible expressió del procés), els anys foscos del franquisme, la colonització d'Amèrica, la Inquisició i l'expulsió de jueus i moriscs, la reivindicació d'un històric pensament espanyol (sovint impugnat tant fora com dins del nostre país), l'estigmatització de la tauromàquia, etc.