La escala social

Componen aquest llibre seixanta narracions, repartides en cinc capítols de dotze històries cadascun. No existeix entre elles relació argumental i cap no supera les dues-centes paraules. Són requisits que, a més de singularitzar aquest projecte, influeixen en el desenvolupament de la idea, el succés o la intriga que sustenten l'entramat de la fabulació. Al mínim espai atorgat a l'anècdota i al llarg d'un discurs que no admet punt i a part, aquestes històries adopten el caràcter experimental que els transmet el seu gènere literari de referència, el conte. Un neguit acompanya el lector mentre el llegeix i quan l'acaba el condueix cap al regne infantil de les seguretats per assegurar-se que no s'ha mogut res al seu entorn, encara que alguna cosa sembli alterat per sempre. Sostenen els preceptors que aquestes històries no porten enlloc. Però en això rau el seu aquell. Entre tantes vacil·lacions, s'imposa la certesa que ja no llegirà aquestes línies el crític Javier Goñi (1952-2022), el meu amic durant molts anys.