La doble B

Els adults sou uns hipòcrites. De debò, tot el dia donant-vos d'importants quan l'únic que sabeu fer és oblidar-vos del que de debò us agrada per fer el que no és més que un enfilall d'obligacions estúpides. I després sempre dient el que no penseu i pensant el que no voleu, sense ser capaços de dir: "S'ha acabat, escoltaré un moment el que necessito, em faré cas". Això és el que passa a B, l'adulta en què m'he convertit. D'acord, que ens hem mudat, que odia la seva feina, que la seva filla està malalta i que el seu marit es passa el dia treballant, però això no és excusa perquè, almenys de tant en tant, m'escolti i s'ho passi, encara que sigui una mica bé. Perquè si no ho fa, si m'oblida, què serà de mi?