La dimensión tácita

"Podem saber més del que podem dir". El polímat i erudit Michael Polanyi es va servir de les seves experiències i descobriments a les ciències naturals, enriquits per les aportacions de les ciències socials, per desenvolupar una original teoria del coneixement que sintetitza la seva concepció del quefer científic. Publicat per primera vegada el 1966, La dimensió tàcita es basa en les Conferències Terry que Polanyi va pronunciar quatre anys abans a la Universitat de Yale. Hi sosté que el "coneixement tàcit" (la tradició, les pràctiques heretades, els valors implícits i els prejudicis) és una part crucial del coneixement científic, encara que no es pot formalitzar de manera explícita ni ser expressat amb paraules exactes. La seva teoria -que és en realitat una resposta a la paradoxa del coneixement plantejada per Plató al Menó- argumenta que el fet de saber més del que podem articular ratifica la conclusió que gran part del nostre coneixement procedeix del passat, per mitjans implícits . Per exemple, a partir de l'aprenentatge, observant un mestre i després practicant-lo sota la guia de l'instructor. Hem assumit que l'escepticisme és la base de la ciència, però gràcies a aquest volum, una nova generació d'estudiants i acadèmics obtindrà les eines per desafiar aquesta suposició i descobrir que és la creença establerta allò que es troba al cor del descobriment científic.