La debacle de Occidente

Occident, o millor, la cultura occidental, va trobar el seu fonament en l'expansió europea gràcies a la cultura cristiana, de manera que el concepte d'Occident és inseparable del substrat cristià. Tot i això, el menyspreu de les seves arrels culturals s'ha convertit en el primer motor d'un procés de decadència d'incert final. Una desconstrucció que va a una velocitat enorme des que els Estats Units s'erigeixen com la potència globalista que s'imposa a Occident, atès que la Unió Soviètica, per la seva pròpia idiosincràsia, es va destruir a si mateixa. El domini nord-americà al món, que s'ha assentat progressivament des del segle XX, ha portat noves formes culturals i alienes al cristianisme. Es tracta de la supremacia hegemònica en forma de Nou Ordre Mundial que s'estén per Occident gràcies al poder financer i tecnològic de caràcter global. Però no tot són els Estats Units. La Xina esperava la seva hora, sense soroll i sense pausa. En pocs anys ha sorgit com l'oponent que ningú no esperava, a qui s'han sumat multitud de països no alineats. En aquest escenari, sense valors substantius a defensar, aliens a la cultura judeocristiana que la sostenia, el camí de la decadència d'Occident és fàcilment perceptible, mostrant signes evidents del desastre que Eduardo Olier mostra en aquest assaig, on la geoeconomia i l'estratègia de les guerres provocades i controlades estratègicament en faran la resta. En un futur proper, les cendres de l'imperi occidental seran recollides pels seus oponents i veurem ressorgir a l'uníson la civilització islàmica, l'ortodoxa, la hindú i, és clar, l'oriental, representada indefectiblement per la Xina.