La comedia salvaje

Benjamí ha rebut una missió que li sembla desmesurada: aturar la Guerra Civil. Tot i que no creu que sigui possible, per eludir un probable escamot d'execució recorrerà un país que s'ha llançat, segons sembla amb entusiasme, a la seva pròpia destrucció. De camí anirà trobant estrambòtics personatges, aparicions delirants que us faran pensar que s'ha tornat boig. Encara sort que es troba amb Julia, una dona molt més capaç que ell d'orientar-se enmig del sense sentit. Aquesta novel·la és un disbarat, un món d'al·lucinació on escenes realistes conviuen amb successos impossibles, encara que mai se sap si les situacions més esperpèntiques estan tretes de la realitat o de la imaginació de l'escriptor. La Guerra Civil que es troba en aquestes pàgines no pot servir per alimentar discursos solemnes, perquè aquí no hi ha herois ni biografies exemplars; tampoc no hi ha relativisme moral ni equidistància política. Les veus de Cervantes, Valle Inclán i Kurt Vonnegut ressonen en aquesta novel·la que és, sobretot, una meditació sobre la guerra, sobre totes les guerres i, també, una reflexió lúdica sobre la utilitat de la literatura.