La cocina al desnudo

Santi Santamaria va ser un dels cuiners més prestigiosos a Espanya i dels primers a aconseguir tres estrelles Michelin. Aquest llibre és la seva bíblia i una reivindicació d'una cuina tradicional que avui torna a estar en voga. El 2008, la publicació de La cocina al desnudo va ser controvertida, ja que el seu al·legat d'amor a la cuina tradicional, casolana i mediterrània es conjugava amb un mordaç atac a la cuina molecular ia la industrialització dels ingredients, fet que va desencadenar un gran debat a l'alta cuina. Santi Santamaria es preguntava si estàvem assistint a l'ocàs de la cuina domèstica ia l'imparable declivi de la cultura gastronòmica, si la "macdonalització" de les llars i dels grans restaurants era irreversible o, fins i tot, si ens havíem de sentir orgullosos de la cuina -molecular o tecnoemocional- abanderada per Ferran Adrià i la seva cohort de seguidors. Un llibre atípic i suggerent, sense receptes màgiques, esquitxat de records i referències personals i professionals, escrit al marge de les modes imperants i contra la cuina-espectacle per algú que va estar tota la vida enganxat als fogons i que, per sobre de tot , sentia un extraordinari amor per la cuina mediterrània. La cuina va estimular el diàleg nu, va obrir un debat públic sobre el futur de la nostra gastronomia i va agitar les consciències d'una anestesiada ciutadania que, en molts casos, i en opinió de l'autor, semblava haver renunciat a la qualitat i al gust pel menjar, perquè Santamaría mai va creure que la fi justificava els mitjans, ni a la cuina ni a la vida.