La catedral

Amb La catedral (1903) s'inicia el cicle de novel·les socials de Vicente Blasco Ibáñez, que suposa, també, el desplaçament de l'acció novel·lesca a llocs aliens a la terra valenciana, marc únic de les primeres novel·les. L'intrús, La bodega i La horda completen el grup, on trobem la denúncia de les injustícies socials, el repartiment desigual de les riqueses, els mals que comporten l'analfabetisme i la incultura o l'omnipresència de la religió i la seva influència opressiva. La catedral és, abans que res, una novel·la política i ideològica, en què Blasco Ibáñez, des d'una perspectiva republicana i molt propera a l'anarcocomunisme ia un anticlericalisme que ens sembla més un rebuig contundent de la religió, dissecciona la societat toledana de principis del segle XX, a través del microcosmos compost per la gent que habiten a les Claveries de la catedral. L'amor, les il·lusions i els somnis humans, la fe i la raó, l'avarícia i la supèrbia, la ignorància i el fanatisme, la intolerància, les passions, la religiositat i la ciència i la revisió crítica de la història d'Espanya són alguns dels temes de la nostra novel·la.