La caja azul

No sé com començar a explicar-vos aquesta història, la de la caixa blava. La meva mare tenia una vida secreta que només la coneixien la meva àvia i la tia Teresa, ningú més a la família. Durant anys van buscar el meu avi Antonio, pare, marit i germà, soldat de l'exèrcit Republicà desaparegut en combat a la Batalla de l'Ebre. Tan secreta va ser aquesta recerca que només un parell de dies abans de morir la meva mare es va atrevir a compartir-lo amb mi, parlar del meu avi i de la caixa blava. Allà hi havia jo, als peus del seu llit, rebent una caixa de cartró blau. Li vaig prometre que no l'obriria fins unes setmanes després, després de la seva mort. Dos dies després em va deixar orfe. Va passar molt de temps fins que em vaig armar de valor per treure la tapa. Al seu interior, cartes, retallades de diaris, documents de camps de presoners, fotografies, notes de la Creu Roja... El treball de tres dones soles durant la postguerra buscant l'home que volien... Aquí va néixer aquesta novel·la.