La caída de Númenor

J.R.R. Tolkien va descriure la Segona Edat de la Terra Mitjana com una "edat fosca, i no s'explica (o no és necessari) molt de la seva història". I durant molts anys, els lectors haurien d'acontentar-se amb els temptadors indicis que es troben a les pàgines del Senyor dels Anells i els seus apèndixs, inclosa la forja dels Anells de Poder, la construcció de Barad-dûr i el sorgiment de Sauron . No va ser fins que Christopher Tolkien va publicar El Silmarillion després de la mort del seu pare que es va poder explicar una història més completa. Tot i que gran part del contingut del llibre feia referència a la Primera Edat de la Terra Mitjana, al final hi havia dues obres clau que revelaven els tumultuosos esdeveniments relacionats amb l'auge i la caiguda de l'illa de Númenor. Sorgit del Gran Mar i regalat als Homes de la Terra Mitjana com a recompensa per ajudar els angelicals Valar i els Elfs en la derrota i captura del Senyor Fosc Morgoth, el regne es va convertir en un centre d'influència i riquesa; però a mesura que augmentava el poder dels Númenorians, inevitablement se sembraria la llavor de la seva caiguda, que culminaria a l'Última Aliança d'Elfs i Homes. Es revelaria una visió encara més gran de la Segona Edat en publicacions posteriors, primer a Contes inconclusos de Númenor i la Terra Mitja, després ampliats en el magistral llibre de dotze volums de Christopher Tolkien La Història de la Terra Mitja, en què va presentar i discutir una gran quantitat de més contes escrits pel seu pare, molts en forma d?esborrany. Ara, adherint-se a la cronologia de "La història dels anys" als apèndixs d'El Senyor dels Anells, l'editor Brian Sibley ha reunit en un volum complet una nova crònica de la Segona Edat de la Terra Mitjana, explicada substancialment a les paraules de Tolkien dels diversos textos publicats, amb noves il·lustracions en aquarel·la i llapis del degà de l'art de Tolkien, Alan Lee.