La caída de Arturo

La Caiguda d'Artur, única incursió de J. R. R. Tolkien a les llegendes del rei Arturo de Bretanya, pot ser considerat el seu major èxit en l'ús del metro aliterat en anglès antic. Una obra en què va aconseguir comunicar la sensació d'inevitabilitat i de gravetat dels esdeveniments: de l'expedició d'Artur a les terres paganes llunyanes, de la fugida de la reina Ginebra de Camelot, de la gran batalla naval al retorn d'Arturo a Bretanya. Malauradament, La Caiguda d'Arturo va ser un dels extensos poemes narratius que Tolkien va abandonar durant aquell període, probablement el 1937, l'any de la publicació del Hobbit i dels primers albors del Senyor dels Anells. Al costat del text del poema, es van trobar moltes pàgines manuscrites, gran quantitat d'esborranys i diversos experiments en vers en què es revela l'estranya evolució de l'estructura del poema, juntament amb la sinopsi en prosa, així com notes molt interessants. En aquestes darreres, es poden discernir clarament les associacions de la conclusió d'Arturo amb El Silmarillion, i l'amarg final de l'amor de Lancelot i Ginebra, que mai no va arribar a escriure.