La biblioteca de los susurros

Als afores de Torí, als anys setanta, hi ha una casa al costat del riu on tot es fa el més sorollosament possible: les olles repiquetegen als fogons, els passos ressonen als passadissos, la ràdio grazna, els mobles cruixen. Som als anys setanta i la petita Dora viu en aquest ambient sorollós amb tota la família, entre la qual destaca la seva excèntrica tia àvia. Un dia, però, aquest estrany però reconfortant equilibri es veu interromput pel dol; la casa es torna trista i silenciosa de cop i, amb la mateixa rapidesa, la Dora comença a sentir sorolls inquietants. Per escapar-se d'aquesta atmosfera opressiva, la nena troba refugi en un lloc on hi regna un silenci que no és una manifestació de malenconia, sinó de respecte i recolliment: la biblioteca. Aquí Dora coneixerà el "lector centenari", l'advocat Ferro, que ha dedicat tota la seva existència als llibres i que decideix posar la nena sota la seva protecció per educar-la en el plaer de la lectura.