La belleza debe morir

Diu Annie Ernaux a l'últim paràgraf de Pura passió que tota dona n'ha de viure alguna en algun moment de la seva vida, encara que la passió no s'escull, succeeix i trenca les costures del nostre propi jo. D'aquella onada que s'aixeca i arrasa amb tot, de la impossibilitat d'estendre ponts quan ja estem carregats de passat, de la claustrofòbia que provoca el desamor i de les finestres que finalment s'obren, en va aquesta novel·la. La protagonista i narradora és una dona madura, mare separada gairebé a la cinquantena i lliure en la seva sexualitat, en les seves actituds i en els seus afectes que viatja a Venècia amb la seva mare i intenta reconstruir-se i reconstruir la seva història d'amor -ja acabada- amb un home casat i ho fa "escrivint-lo" a l'única persona que hi era: ell. Ell, en realitat, és un miratge, un somni impossible i real com la mateixa Venècia que l'autora desplega, fosca i hivernal, sempre incerta.