La belleza de las cicatrices

Jo vaig néixer trencat. Al mateix paritori vaig donar positiu en VIH. Els meus pares eren drogodependents. Els meus avis s'enfrontarien a la mort de dues filles -una d'elles, la meva mare- i jo viuria amb un avi autoritari i una àvia coratge, però amb les seqüeles de tot el passat. Anys més tard, tots em dirien "marieta" al col·legi religiós on vaig estudiar. L'assetjament em portaria fins al defensor del menor per intentar sobreviure a aquella situació que em va deixar sense poder anar a classe un any sencer. Quan vaig decidir crear la meva associació sense ànim de lucre, Projecte Kintsugi, vaig inspirar-me en aquest art japonès, amb milers d'anys d'antiguitat, que consisteix a restaurar peces de ceràmica trencades, però amb una peculiaritat: una vegada s'ha fet la màgia de ajuntar de nou tots aquests miques, es recobreixen d'or les esquerdes, creant així un objecte única, nou i irreemplaçable. El Kintsugi és el meu model de vida, la meva filosofia. Totes les persones som peces de ceràmica que, tard o d'hora, ens trenquem i hem d'aprendre a veure la bellesa de les cicatrius i reconstruir-nos artesanalment, amb empoderament, força i lluentor.