L'espía del violí

Barcelona, 1936. L'Alain, àlies l'Irlandès, membre de les Brigades Internacionals, coneix la Clàudia en plena rambla de les Flors. Junts descobriran noves maneres de lluitar, sentir, pensar i estimar. Ha començat la rebel·lió de Franco contra la República i la revolució anarquista de la CNT-FAI. Amb aquests moviments socials i polítics que van marcar aquells anys de lluita i clandestinitat, l'Alain i la Clàudia construiran un món propi. A conseqüència d'un crim feixista, l'Irlandès es veurà obligat a fugir a França, però retornarà i compartirà amb la Clàudia una forçosa revenja. Un apassionant thriller del nostre segle, una història sobre l'amor, l'amistat, la traïció i la venjança a la Barcelona tenebrosa d'uns temps, per sort, destinats a desaparèixer. Amb una bona documentació i una narració molt àgil -amb personatges i fets reals-, Loperena fa creïbles, insòlits episodis de l'època més crua de la postguerra. Una crònica apassionant en la qual es revela que l'espia del violí -en realitat Bernard Hilda, un popular crooner que tocava amb la seva orquestra a La Parrilla del Ritz, el millor hotel de la ciutat- era un agent especial de l'MI6 britànic destacat a Espanya per acomplir una important missió en plena dictadura, quan l'alta burgesia de la metròpoli sobrevivia ballant xarleston i bevent xampany als cabarets de moda per no sentir les descàrregues dels escorcolls d'afusellament, no veure les cues a la porta de la presó Model ni percebre la destrucció sistemàtica de la seva identitat.