L'enigmàtic tarannà dels ocells

Alguns dels comportaments extraordinaris dels ocells són enigmes que sembla que ampliïn els límits de l'ocellitat: una mare ocell que mata els seus pollets, i una altra que desinteressadament té cura dels joves d'altres ocells com si fossin seus. Ocells joves que s'aboquen a alimentar els seus germans, i d'altres tan competitius que apunyalen els companys de niu fins a matar-los. Ocells que creen precioses obres d'art, i ocells que gratuïtament destrueixen les creacions d'altres ocells. Ocells, com la gralla d'ales blanques, que tenen les seves contradiccions: un ocell assassí que empala la presa en punxes o en forques de les branques, però que canta tan bellament que els compositors han creat peces senceres al voltant del seu cant; un altre amb una reputació de solemnitat que és fortament addicte al joc, i un altre que col·labora amb una espècie -els humans- però en parasita una altra de manera macabra. Ocells que fan regals i ocells que roben, que ballen i que tamborinegen, que pinten les seves creacions o que es pinten ells mateixos. A partir d'observacions personals, els darrers avenços científics i els viatges arreu del món relacionats amb l'ornitologia, Jennifer Ackerman demostra clarament que no hi ha un únic tarannà d'ocell, sinó més aviat un ventall vertiginós d'espècies amb diferents aparences i estils de vida. Com va dir en una ocasió el biòleg E. O. Wilson, quan has vist un ocell, no els has vist tots.