Julio Diamante y el jazz

Tot i que serà recordat com un realitzador de contrastat interès dins la indústria audiovisual espanyola dels anys 60/70, amb pel·lícules de la magnífica entitat de Temps d'amor i L'art de viure, la tasca de Julio Diamante transcendeix aquest àmbit, mitjançant una multiplicitat de fer tan extraordinària que l'erigeixen com una de les personalitats més singulars, a més de conseqüents i admirables, de l'entorn artístic-cultural espanyol del segle XX. En particular, els desvetllaments de Diamante per la música conformen un bloc substanciós, crucial i inexcusable, dins de les seves diverses inquietuds o múltiples facetes. En el si d'aquesta faceta, aquest llibre se centra en el Jazz i el Blues, tot i que sense excloure completament l'altre amor musical de Diamante, el Flamenc, i desglossa i contextualitza, a través de les dècades, aquesta volença, sense la qual la personalitat artisticohumana del polièdric cineasta no es pot concebre ni estudiar. Historiador cinematogràfic i musical, així com novel·lista, Carlos Aguilar va gaudir d'una gran amistat amb Julio Diamante al llarg d'uns vint-i-cinc anys, relació que ha facilitat l'accés a materials inèdits fins ara, inclosos en aquest llibre; entre ells, sobresurten el projecte d'una sèrie sobre el Jazz per a TVE, i el guió d'una pel·lícula policíaca escrit per Diamante juntament amb Jesús Franco. Aquest llibre, ple d'imatges insòlites de tota mena, des de portades de revistes a poemes afroamericans, a més d'instantànies d'actuacions cedides expressament per fotògrafs prestigiosos, suposa una aportació especial tant a la historiografia sobre el cinema espanyol com a la bibliografia sobre el Jazz i el Blues al nostre país.