Julio Camba

Hi ha cert consens a considerar Julio Camba (1884-1962) un dels millors periodistes espanyols del segle XX i, probablement, el millor corresponsal a l'estranger durant les primeres dècades de la centúria passada. Tot i aquesta certesa, el seu caràcter fugisser i reservat ens ha impedit accedir a la seva intimitat, a aquest ego perible que ell mateix es va esforçar a amagar, sota la màscara del seu arxiconegut personatge. Al marge de les dades autobiogràfics que aporten les breus memòries de la seva joventut argentina i d'altres dispersos en els diversos milers d'articles que va publicar, no tenim altres testimonis que ens ajudin a endinsar-nos en la seva esquiva personalitat. Aquesta biografia reconstrueix l'itinerari de Camba a través d'un relat àgil i fluid, però excel·lentment documentat, en què Francisco Fuster ha abordat, de manera conjunta i equilibrada, la narració de la peripècia vital del protagonista i l'anàlisi detallada de la seva obra. En anys convulsos, la virtuosa ploma de Camba va emergir, per sobre de la resta, per convertir-lo no en un simple articulista, sinó en un cronista excepcional del seu temps: un mestre de l'ofici que va contribuir a pintar, en negre sobre blanc, el veritable retrat de la seva època.