Juanita la Larga

Encara Juanita la Llarga (1895) reflecteixi els costums de la societat rural cordovesa de finals de segle XIX, Juan Valera (1824-1905) manté en aquesta novel·la els principis estètics, oposats al determinisme naturalista: "En el món de la fantasia, que és el món de la novel·la, hem d'admetre, no ja com versemblants, sinó com a veritables, tots els legítims monstres de la fantasia ". Aquest "últim idil·li clàssic de la literatura espanyola" en què es relata la història d'amor entre un vidu cinquanta anys i una jove que, marcada per l'estigma de filla il·legítima, s'esforça per reafirmar la seva personalitat, és una història que vessa força, frescor i humor.