Jende likidoa

Els pots trobar en aigües allunyades de la mitologia marina. L'infern èpic del capità Ahab i Moby Dick. A l'igual que el ciccharro comú o el peix platejat ciztrina. Els agradaria sortir de la tangent del cicle de l'aigua, però són peixos enganxats en una peixera rodona. En una galleda plena de lleixiu, en els líquids viscosos dels llençols bruts, a l'aigüera obstruïda, en el cas de les canonades rovellades... hi són; en la vida quotidiana, sota l'amor líquid o en somnis que s'evaporen. Ana i Jon, l'escualido frenètic, el venedor de peix i el bozo, les dames amb els noms de les tempestes, els netejadors de mongetes, l'arquitecte dels penya-segats amb un mapa tatuat, l'escriptor i Gari Drake, Mai Elkano... El aigües grans del líquid mig nivell explicades en aigües petites. La gent líquida és la marea d'una societat líquida que està sacsejada, incerta, sense una presa ferma. Gota a gota, història a història, que conforma el mar contemporani. Els universos mitològics dels mariners, els ports antics i els peixos tenen aquestes històries humides que coincideixen amb els postulats de Bauman. Gent evaporada o, abans d'arribar a l'edat de gent efervescent, el testimoni d'una època en què era líquid.