Jaque al Imperio

Aquesta fascinant novel·la, segona part de la trilogia La caiguda de Roma, ens situa entre finals del segle IV i començaments del segle V, una època convulsa i apassionant en què l'Imperi romà d'Occident es jugava la seva existència davant del perill de desaparició a mans dels seus enemics bàrbars, per les seves contradiccions i per la seva pròpia incapacitat per superar la decadència que arrossegava al llarg dels dos últims segles. És en aquest moment quan la Roma eterna es juga el seu destí de la mà de grans personatges que han marcat la Història amb petjada indeleble. És l'època de Teodosi el Gran, Estilicó, Gala Placídia, el gran Alaric, Ataülf, els joveníssims Aecio o Atila, o grans pares de l'Església com Sant Agustí, Sant Dàmas, Sant Ambròs o Sant Jerònim, que, convertit el cristianisme en la religió oficial, van construir les bases i els fonaments del papat i del catolicisme. És temps de grans passions, grans gestes i grans fets històrics que transformarien la societat, la cultura, la religió, l'economia, els costums i el món conegut fins aleshores. Temps de grans passions, amor, odi, ambició, traïcions, guerres, heroisme, intrigues i crims. En fi, temps en què l'Imperi va ser posat en perill, tant pels visigots, ja instal·lats a l'interior, com pels nous invasors sueus, vàndals i alans, que el van portar al límit de la seva pròpia supervivència i en què la pròpia Roma va ser presa i saquejada. Transcorreguts aquests anys tan crucials, ja no hi va haver possibilitat que l'Imperi romà d'Occident eludís el seu destí fatal.