Islas de plata, imperios de seda

La historiografia occidental sovint ha relegat l'oceà Pacífic a la perifèria del tauler polític i econòmic de l'Edat Moderna, tot i ser el germen del mercat globalitzat actual. Entre les ribes d'Amèrica del Sud i Àsia va existir en aquest període una vasta i sofisticada xarxa mercantil, liderada per la Xina, que superava els fluxos comercials intraeuropeus anteriors al 1800. D'aquell locus colonial de l'Àsia oriental entre les dècades del 1570 i el 1680 ens en parla Manel Ollé; un espai dinàmic en què van confluir els interessos de diferents imperis, sultanats i ciutats portuàries, fluxos migratoris, cultures i credos. Aquest assaig fascinant traça així un vívid fresc d'una comunitat transpacífica, integrada per mercaders, navegants, emigrants, missioners, contrabandistes, corsaris i governants europeus i asiàtics, que desbarata els tòpics sobre el paper que van tenir els Estats d'Àsia en la protoglobalització, i situa històricament certs aspectes de la geopolítica actual.