Invulnerables e invertebrados

Cada època produeix uns malestars determinats que la representen. Si el segle XIX fou el segle de la histèria i la neurosi obsessiva, les patologies que definirien el nostre temps serien la depressió, les addiccions, l'ansietat, l'anorèxia i la bulímia, el trastorn bipolar i l'obesitat. En aquest assaig, la psicoanalista Lola López Mondéjar analitza les estratègies que utilitza l'individu per sobreviure a la incertesa creixent, les mutacions antropològiques que ens afligeixen i les inquietuds que se'n deriven, a partir del que defineix com a "fantasia d'invulnerabilitat" : una particular il·lusió narcisista que permet, com a defensa, refugiar-se en l'omnipotència i negar la fragilitat. Aquesta dinàmica psíquica donarà com a resultat éssers en aparença invulnerables però profundament invertebrats, en no tenir qualsevol forma d'eix moral. Teoria psicoanalítica, sociologia, filosofia, cinema i literatura, juntament amb la seva pròpia experiència clínica, teixeixen una anàlisi amb què l'autora indaga en alguns dels símptomes contemporanis. Obesitat, actuacions compulsives, amor i desamor en els temps de Tinder o la desesperada cerca d'identitat actual són exemples d'una personalitat buida i sense reflexivitat, que impedeix als homes i dones així conformats l'accés a una subjectivitat crítica i creativa.