Incompletos

L'elegància, en la seva etimologia, està emparentada amb l'elecció (eligere), de manera que una persona elegant, entre altres coses, és aquella que sap triar. El pensament elegant modela un subjecte que no lluita per mostrar-se diferent entre la multitud sinó que s'enlaira cap a una vida distingida. Davant seu es posiciona un subjecte hipermodern que ha dinamitat el valor de la discreció i el sentit del pudor a favor d'una globalització sentimentalista, que s'inclina per allò versemblant en detriment de la veritat, que abraça una configuració emocional del llenguatge en detriment del pensament crític i que practica l'altrefàgia convertint l'altre en objecte de consum. Assistim a la vulgarització d'un individu sense referents propers que el dotin de les eines intel·lectuals per enfrontar-se a una realitat complexa i hiperestimulant. La sensació d'incompletud augmenta fent-ho per moments a declarar-se indigent mental. Per a aquest subjecte, el temps en què la felicitat era una recerca secundària, la conseqüència d'una vida virtuosa o una trobada afortunada sembla que s'ha acabat. La seva idea de felicitat ha patit una mutació que ha derivat en postfelicitat.