Imperiofobia y leyenda negra

Elvira Roca escomet amb rigor en aquest volum la qüestió de delimitar les idees d'imperi, llegenda negra i imperiofòbia. D'aquesta manera podem entendre què tenen en comú els imperis i les llegendes negres que irremeiablement hi van unides, com sorgeixen creades per intel·lectuals lligats a poders locals i com els assumeixen els mateixos imperis. L'orgull, l'hybris, l'enveja no són aliens a la dinàmica imperial. L'autora s'ocupa de la imperiofòbia en els casos de Roma, els Estats Units i Rússia per analitzar amb més profunditat i millor perspectiva l'Imperi espanyol. El lector descobrirà com el relat actual de la història d'Espanya i Europa se sustenta en idees basades més en sentiments nascuts de la propaganda que en fets reals. La primera manifestació d'hispanofòbia a Itàlia va sorgir vinculada al desenvolupament de l'humanisme, cosa que va donar a la llegenda negra un llustre intel·lectual de què encara gaudeix. Més tard, la hispanofòbia es va convertir en l'eix central del nacionalisme luterà i d'altres tendències centrífugues que es van manifestar als Països Baixos i Anglaterra. Roca Barea investiga les causes de la perdurabilitat de la hispanofòbia, que, com n'ha provat l'ús conscient i deliberat en la crisi de deute, segueix resultant rendible a més d'un país. Tothom sap que el coneixement de la història és la millor manera de comprendre el present i plantejar-se el futur.