Hoy ha vuelto Baudelaire

L'home que ens parla en aquest llibre intenta ordenar-ne els records. No obstant això, lluny de ser el seu acte de complaença, intenta enderrocar les inèrcies de les seves idees, dels seus judicis i dels seus costums. La literatura li serveix de mirall on mirar-se, i el reflex que aquesta li torna és de vegades encoratjador, i d'altres, deformant, però sempre un fèrtil motor de pensament i de transformació. Així doncs, el protagonista vagabundeja per alguns moments de la seva existència com si fos un narrador omniscient -això sí, subtil i elegantment distanciat- i, endinsant-se en aquestes "bretxes que s'obren en el temps per les quals de tant en tant ens colem", torna al pati de la infància, somia o parla amb la seva difunta mare una nit de son agitat o rememora algun detall d'un vell amor. Si bé ara tot és més lent i menys urgent; si bé ara sol tenir tot el dia per davant i de vegades sent el pes de la futilitat, no deixa de celebrar el valor i la companyia que sempre li han brindat els llibres a l'impossible art de comprendre la vida.