Horizontes abiertos

En aquest llibre, el professor Alois M. Haas obre horitzons per a la comprensió d'aquesta tríada formada per Déu, els àngels i l'home. D'una manera extremadament sintètica i essencial, Haas recorre la cultura occidental des dels primers segles del cristianisme fins a l'actualitat amb la intenció de revisar la vigència de la idea de Déu i dels àngels, així com el lloc que ha ocupat i ocupa, l'home a la creació. Una qüestió central inicia el discurs: la perillosa proximitat de la mística i l'ateisme, tots dos afectats per la negativitat. Amb claredat fulgurant distingeix i diferencia el nihilisme místic de l'ateu, malgrat els advertiments de teòlegs del segle XX com Karl Barth, que va arribar a afirmar que "la mística és un ateisme esotèric". A l'exegesi de passatges del Pseudo Dionís, Joan Escot Erígena, el mestre Eckhart o Angelus Silesius, Haas descobreix les negacions que simplement oculten la supraesencialitat de Déu. En una segona part dedicada als àngels, Étienne Souriau o la poesia de Wallace Stevens són recuperats per confirmar una extraordinària tradició angèlica "a la qual no podem ni hem de renunciar". Conclou el llibre una atenta revisió d'aquesta posició central a l'univers de l'home -aquest "ser defectuós" en paraules d'Arnold Gehlen- atorgada pel pensament tradicional i que avui dia s'ha transformat en les problemàtiques relacions de l'home amb els animals i les màquines. La discussió continua naturalment oberta, encara que aquest llibre les situa al seu lloc just.