Historia de los padres y doctores de la Iglesia

Sovint es recorden les sàvies paraules del papa sant Pau VI a Evangelii Nuntiandi: "l'home contemporani escolta més a gust els qui donen testimoni que els qui ensenyen", no obstant la cèlebre cita continuava: "si escolten els qui ensenyen, és perquè donen testimoniatge". Els pares i doctors de l'Església no van ser testimonis directes de Crist i, tanmateix, van ser mestres del temps en què van viure i per al futur que hi arribaria. A través de les seves paraules i escrits, van reafirmar el tresor doctrinal de l'Església per a tots els propers temps. Gràcies al seu testimoniatge de vida, també van plasmar la forma i com està cridat a viure la vocació cada cristià independentment de la seva condició. I els documents que van deixar després de morir, han servit d'orientació i testimoni a multitud de cristians que van arribar segles després. L'Església ha necessitat homes i dones que aprofundissin i expliquessin a cada moment històric la fe heretada dels apòstols, en molts casos impedint que es tergiversés el missatge, traduint-ho amb fidelitat al llenguatge filosòfic de cada temps. Aquesta és la gran tasca duta a terme en un primer moment pels pares. Després, després de l'època patrística, va ser una tasca represa pels doctors. En aquestes pàgines el lector podrà acostar-se a aquestes figures importants de l'Església: saber què són (pares o doctors) i qui són, què van escriure i quina va ser l'aportació de cadascun en el seu moment històric.