Historia de la Legión

Què té el Terç que enamora i deixa una petjada impossible d'esborrar? Sobretot és el component humà que el forma, homes i, ja, dones que ho deixen tot per servir una Bandera. Homes que des de tots els racons d'Espanya i de l'estranger van acudir el 1920 a la trucada de Millán-Astray per formar una nova unitat que guanyés una guerra que s'estava perdent. Que deixant tota "la seva vida anterior" es van allistar allà on només se'ls prometia assolir una mort gloriosa i, molt pocs, aconseguir la feina de capità. Homes que al cap de pocs mesos de néixer la Legió van acudir a Melilla a salvar-la dels rifenys que l'assetjaven i que amb només la seva presència pels carrers melillencs la població es va sentir alliberada. Homes que van regar amb la seva sang les estèrils terres d'Ifni i Sàhara. Homes que van abandonar un territori on van construir casernes que eren l'admiració dels visitants i que un dia, prement els punys i amb l'emoció a les goles, entonaven per última vegada els seus himnes legionaris i recitaven el seu Credo. Homes i dones que sentint-se illencs i majorers van haver d'agafar de nou la motxilla, abandonar de nou les casernes construïdes amb les mans i anar a trobar-se a terra andalús amb els seus germans, que ja estaven instal·lats a la regió muntanyenca de Ronda. Aquests són els homes i dones que units pel Credo Legionario "formen Banderes".