Historia de la homosexualidad masculina en Occidente

No hi ha una història unitària i, per tant, universal de l'homosexualitat. Aquesta història s'ha construït des d'un enfocament "integracionista", que segueix els avatars de l'homosexualitat inserint-los als grans processos de la història social i la política, combinant de manera equilibrada l'anàlisi de les pràctiques, de les representacions i dels discursos, entrecreuant fonts múltiples i alternant les exploracions geogràfiques i historicoetnogràfiques i la història dels conceptes (teològic-morals, filosòfics, científics) i de les imatges (plàstiques, literàries, publicitàries). La història de l'homosexualitat masculina a Occident s'ha organitzat a partir de tres grans eixos. En primer lloc, lestudi de les pràctiques de control i persecució desplegades per les diverses institucions socials i etapes històriques. En segon lloc, les formes de resistència que van apuntar a crear espais vivibles, un mitjà propi i eventualment una subcultura o un moviment de contestació a cada època. Finalment, també es tracta de captar les formes d'identitat, de subjectivitat conformades en aquesta relació agònica entre l'acció de poder i els desafiaments de la llibertat de l'individu. El resultat és una obra ambiciosa de la qual s'han polit les seves arestes més estrictament acadèmiques i que ha buscat el llenguatge accessible necessari per a la major entesa.