Himno de retirada

Cada cop són més les veus que s'alcen contra la insaciable tirania de la correcció política. David Mamet, un dels autors més importants de les darreres dècades als Estats Units, expressa en aquestes pàgines el seu cansament amb el pendent relliscosa de la cultura de la cancel·lació i amb l'asfixiant atmosfera del neopuritanisme. A Himne de retirada, el dramaturg critica, es burla i dissecciona el virus de la ideologia de gènere, la Racial Theory i la resta d'idees que plantegen una amenaça existencial per a Occident. En aquest recull d'assajos, Mamet proclama un cant fúnebre pel lliurepensador en un moment en què les universitats, els mitjans i la política s'han infestat d'aquest pacat i intransigent moralisme. En aquestes pàgines s'examina el descens dels Estats Units als inferns de la barbàrie els últims anys, afavorit per la censura de la llibertat d'expressió per evitar l'ofensa a col·lectius minoritaris. Mamet adverteix que la proliferació de literatura moralitzant i adoctrinadora està creant entre les noves generacions una mentalitat dogmàtica que impedeix assumir el caràcter disruptiu, provocador, conflictiu i incòmode que ha caracteritzat la producció cultural sota la civilització occidental. La cultura del nostre temps ha consagrat la idea que la moralitat de les persones està determinada per la seva condició ètnica, sexual o socioeconòmica, en lloc de per les eleccions ètiques. Per això, aquesta apel·lació irònica, malenconiós i mordaç a enfrontar-nos al matonisme cultural és una bufa de llibertat en una època en què l'emotivisme està destruint la possibilitat del debat racional.