Hervaciana

Aquest és en aparença un llibre d'evocacions sobre els companys i mestres de l'autor en el Real Col·legi de Sant Hervacio, un internat extremeny en ple franquisme. Sorgides de la memòria involuntària que activen certs noms o alguns objectes, propiciades per retrobaments inesperats anys més tard, les seves històries recreen escenes d'una edat febril i atemorida, en un univers col·lectiu de pupitres, esplais i dormitori comú. I ens parlen d'un temps de formació i cerca de nou el món, però també de la vida encongida i avergonyida dels més humils, de la barra dels afortunats, de les resistències obstinades o la submissió callada, dels gaubances dels matins i els plors de la nit, dels retorns i els comiats. Amb la voluntat de redescobrir i comprendre el que ha passat, cada relat segueix el fil fins a un veritable desenllaç. I el més important, amb la prosa més enlluernadora, cada història ens parla de la forja del caràcter, de com, amb la seva fortuna o la seva condemna, condiciona la nostra vida posterior.